.png)
Plouen és d’aquelles formacions musicals que sempre m’han abduït. Sempre m’ha fet la sensació que són els tapats del panorama musical català. El grup manresà enguany ha estrenat treball discogràfic. Després de dos discs a la seva esquena, aquest setembre, la banda liderada per Albert Palomar ha tret al mercat el seu tercer disc “Ancoratge”.
Si amb els seus dos treballs precedents “Plouen Catximbes” (2006) i “Telescopi” (2008), la banda manresana obria una esquerda al panorama musical català, amb aquest tercer treball “Ancoratge” (2010), un té la sensació que la consolidació musical ja és un fet. El primer disc, “Plouen Catximbes” (2006) va esdevenir un treball que navegava entre el rock més pur i el reggae més rítmic. El següent disc, “Telescopi” (2008), encara guardava ritmes del primer, però anhelava trobar un so elèctric més protagonista. “Ancoratge” representa la decantació pel pop-rock més contundent, on els vents que omplien les melodies en el primer disc ara esdevenen sintetitzadors per vestir un so propi.
Plouen aposten per un pop-rock distint i de notable qualitat. La formació manresana ha posat l’ancora melòdica en un so més proper al rock elèctric, però amb ritmes que el situen a la vora el pop. Cançons i acords que van des del rock més obscur al pop més nítid i clar. Amb una veu prou singular, que dóna el toc característic a la banda, Plouen va amb bon vent i de cara. Sense embuts, aquest “Ancoratge” és una de les coses bones que ha donat la música d’aquest país aquest 2010.
Ja fa temps que va arribar a les meves mans aquest tercer treball dels Palomar i companyia. Des de llavors resto encara més ancorat al so dels Plouen. Si el que voleu és una proposta musical alternativa i a la vegada distingida aconseguiu aquest “Ancoratge”. Altament recomanat.
Aquí us deixo un episodi d’Enderrock Tv dedicat als Plouen
Dos articles prou interessants sobre aquest disc: Plouen lleva àncores, Avui de música.